lunes, 23 de marzo de 2009

UNA CASA PARA SIEMPRE

Para celebrar que Nadna y familia estrenan casa, nada mejor que estos versos de Miquel Martí i Pol:

LA CASA

Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del vianant cansat.

Tot el que és bell incita a la bellesa.

No dol l'oblit, que en cada gest hi ha tota
la immensitat del voler i el desig
de fer-lo perdurable.

De nosaltres depèn que el pas del temps
no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres
i que l'hoste que els anys anuncien no trobi
la casa abandonada, i fosca, i trista.

('i hipotecada' , añadiría yo)

2 comentarios:

  1. todo lo bello incita a la belleza, sí. como anna karina y las películas de godard

    el gris fue una iluminación (y nunca mejor dicho!) sobre la posibilidad de mantener el espíritu verso de poe y que se entendiera mejor el texto. no es negro como un cuervo, pero los usuarios de sobremesas me lo agradecerán

    besos

    ResponderEliminar

 
Creative Commons License
ARTE DE LA FUGA by j. a. sánchez lorenzo is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 España License.