Para celebrar que Nadna y familia estrenan casa, nada mejor que estos versos de Miquel Martí i Pol:
LA CASA
Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del vianant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
No dol l'oblit, que en cada gest hi ha tota
la immensitat del voler i el desig
de fer-lo perdurable.
De nosaltres depèn que el pas del temps
no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres
i que l'hoste que els anys anuncien no trobi
la casa abandonada, i fosca, i trista.
('i hipotecada' , añadiría yo)
Mostrando entradas con la etiqueta Una casa para siempre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Una casa para siempre. Mostrar todas las entradas
lunes, 23 de marzo de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
